A finals del mes d'agost, justament els dies que xabiencs i xabienques ens alegràvem veient  incrementat, de forma generosa i gratuïta,  el nostre patrimoni col·lectiu amb el riurau Arnauda de la família Català, des dels despatxos de l'Arquebisbat de València  s'estava perpetrant el major espoli de les darreres dècades contra el patrimoni públic de Xàbia (50 anys arrere se'n va produir un altre en la Punta de l'Arenal).

Fent ús dels trucs de la prestidigitació legal, impropi dels qui haurien de donar exemple d'altruisme, l'Arquebisbat de València s'apropia d'allò que ja té amo, i per tant no li pertany.

L'Església Fortalesa de sant Bartomeu  és per història, dret i fet, del poble de Xàbia, i inventar-se arguments o  valdre's de qualsevol subterfugi per adjudicar-se la propietat, és actuar contra tota la població, privant-la del domini d'un dels seus bens més valuosos. L'acte, endemés, es pot considerar  no exempt d'una dosi de burla i menyspreu cap als xabiencs i xabienques, personalment sent que ens han pres per estúpids,  ens lleven el patrimoni i hem de creure'ns que és pel poble de Déu?

No vull entrar en qüestions religioses, però el "Poble de Déu" no ha de necessitar escriptures ni registres de la propietat per a sentir que està orant en casa. Així ho van entendre els nostres avantpassats, que amb les seues suors i diners van construir i embellir l'edifici, fora per resar, fora per defensar-se.   

Al marge dels defectes que puguem tenir, els xabiencs  som molt respectuosos, i mereixem que se'ns done el mateix tracte. Sembla que a l'arquebisbat no li importa trencar el respecte mutu, serà perquè a canvi es converteix en propietari d'un Bé de gran Interès Cultural i artístic.

Ara ens toca querellar-nos contra el clero per reclamar el que és nostre, és de llei i de justícia.

A tot això em pregunte, quina mena d'afany és eixe d'escripturar-se bens d'altres?  Per què enfrontar-se a un poble per gaudir d'un edifici del que ja es tenia la clau i ningú no li la reclamava?

L'arquebisbat hauria de desfer de seguida el mal endreç,  i l'Ajuntament espavilar alçant escriptures del patrimoni públic i conservant-lo com correspon.

I aquí pau i allà glòria. 

                                                                               Pepa Guardiola