El cultiu de la vinya de moscatell i l'elaboració de la pansa han estat activitats tradicionals de la comarca de La Marina. El raïm de gironet, de marsequera, de monastrell, etc., tenen com destí la vinificació, mentre que el moscatell s'utilitza com raïm de taula i també per a fer pansa. Les construccions rurals característiques de la zona, els rius-raus, han estat concebudes en funció de l'elaboració de la pansa.
Davant del riu-rau s'estén el sequer, que és on posa a secar tota la fruita i on també es trilla el blat, i prop d'aquest està situat el fornet d'escaldar. Aquest fornet és bastant diferent dels altres forns, i consisteix en una cavitat que mesura un metre quadrat aproximadament, de forma cilíndrica i amb parets fetes pedra de tap unides amb fang. Per al seu emplaçament s'aprofita el desnivell de la terra, i a la seua part superior s'hi acobla la caldera on s'escalda el raïm.
Aquest raïm de moscatell, en cas que el cel estiga nuvolat i hi haja perill de pluja, els canyissos plens de pansa s'empilen en el riu rau, que els resguarda de la humitat i la pluta, però on gràcies al seu sistema d'arcades hi ha molta ventilació. Precisament, l'origen d'aquesta construcció popular de la Marina és la protecció de la pansa de les inclemències del temps. Els llauradors que tenen molta quantitat de raïm per a la pansa, solen tindre al riu-rau unes estufes especials a manera d'habitació, que està adequada per a la col·locació dels canyissos, i així, en cas de mal oratge, no tenen perill que es faça malbé.
El riu-rau, és un edifici senzill de planta rectangular i allargada, cobert, independent o adossat a la caseta, amb arcs o ulls oberts a tres direccions (sud, llevant i ponent). Per descomptat, aquest edifici és el dormitori accidental dels renders (jornalers ocupats en les feines de l'escaldada i de la collita), on realitzaven diverses feines ensems amb família del propietari; per exemple: descorfar, trencar ametles, pesar la collita, triar la pansa i empilar-la...
“En agost qui te pansa, te dansa”...
Los riu raus de la Marina
Los riuraus son construcciones típicas de la zona y fueron creadas en función de la necesidad, en concreto, de la de la elaboración de la pasa. Delante del riurau se extiende el “sequer”, que es el lugar donde se secaba la pasa, colocada sobre unos cañizos. Si había peligro de lluvia, los cañizos se apilaban uno encima de otros y se guardaban en el riurau, ya que la humedad estropearía el proceso.
Las arcadas del riurau permitían que hubiese buena ventilación, pero sin que se mojara la pasa. Los labradores con mucha uva, encendían unas estufas especiales dentro del riurau.
El riurau es un edificio sencillo de plata rectangular y alrgada, cubierto, independiente o adosado a la caseta, con arcos y ojos abiertos a tres direcciones (sur, levante y poniente).
Esta edificación era también el dormitorio accidental de los jornaleros, atentos a que no se moje la pasa, y donde estos realizaban todo tipo de faenas.
por Vicent Català
Enlace de interés:
Asociación Riu Raus Vius
