Per això hom dius als Antonis, amb segones: “Sant Antoni és el patró dels animals”… Sant Antoni, Toni, Toni; Dos pardalests i una anguileta A la fira no vages
El seu tret personal: “Sant Antoni sempre va amb les barbes blanques”. El seu amic inseparable: “Sant Antoni de gener té un porquet, que ni beu ni menja i està grosset”. De tant en tant feien ús de l’humor: “Sant Antoni del Porquet va fer un miracle a Cella: va caure una vella al riu, i si no la trauen, s’ofega”.
Sant Antoni del Porquet,
Que a les velles fa carasses
I ales joves fa l’ullet (o alça el morret)
Com que els infants volien comprar-ho tot amb els ulls, els pares escoltaven com qui sent ploure. Aleshores, tant si vols com si no vols, arrencaven el plor. Tot seguit els firaires declamaven: “Xiquets ploreu, que molinets tindreu!”; d’altres, més modernament:
(o Un canariet i una moneta)
d’eixos que van amb bicicleta.
Xiquets ploreu,
Que pardalets (o canariets) tindreu!
Si no tens diners,
I a la Mare de Déu d’Agres
Si no ho has promès.
A la fira no vages
Si no tens diners;
Veuràs moltes coses
I no compraràs res.
En aplegar a casa, cadascú contava de la fira segons l’hi havia anat.
Antigament dedicaven una missa a Sant Antoni i un sermó, pagats de la venda de dos porquets que camejaven amollats pel carrer, amb una campaneta al coll, i els veïns els nodrien desinteresadament.
Després de la missa de l’onomàstica o de la del diumenge vinent, el mossèn beneïa el bestiar, que l’esperava pacientment, tant com l’aigua caiguda a secà, a la plaça de l’església. A continuació iniciaven les cavalcades o les muntades, sense ordre ni concert, pertot arreu. No cal dir que la folgança i la inactivitat regnava sobre el camperol: “Quan sant Antoni té les barbes blanques, busca farina, oli i bones branques”.
por Vicent Català
Restaurador de muebles
Tel: 96 579 0850
