Jo no sé si, com diuen, "cada poble té els governants que es mereix". En tractar-se de governs democràticament elegits, seria més correcte especificar que a cada  poble el governen aquells que són més votats, o més hàbils a l'hora de fer pactes (val entendre hàbils per "sense escrúpols"). 

Imagine que la frase és fruit  de l'experiència i per tant no està exempta de bona dosi de raó. Però costa, costa acceptar que un poble com Xàbia es meresca el què fan i decideixen  els polítics que l'han  governada  durant més de 20 anys. Dues dècades de vaques grosses, de bonança econòmica, de riquesa fàcil, en les quals el nostre territori ha donat de si més del que era recomanable, i ha engreixat tant les butxaques de particulars com les arques municipals. La transformació social,  territorial i patrimonial ha sigut immensa (devastadora en molts casos), i segurament més intensa del que ciutadans i administració pública podíem assimilar en un espai de temps tan relativament breu. Hem corregut com a xiquets amb sabatilles noves i ens hem ficat en més d'un bassal d'aigua, sense parar un instant a replantejar-nos la conveniència i idoneïtat del que fèiem i com ho fèiem. I s'han comés errors, ha hagut mancances, equívocs, enganys, dispendis, interessos contraposats, egoismes, prepotències, intransigències... i especulacions.

 Però les errades comeses per un ciutadà particular les paga i suporta ell, mentre que les comeses per l'administració pública les paguem tots, així la responsabilitat dels governants és tan gran com la transcendència de la decisió i l'actuació adoptada. Un governant no pot córrer com xiquet amb sabatilles noves, perquè les bombolles no li ixen a ell, sinó al poble, ni es pot ficar en bassals d'aigua bruta perquè el calçat que du no li pertany.

No, Xàbia no es mereix les grans mancances dels qui la governen, entre les quals passarà a la posteritat la darrera decisió d'empenyorar el futur amb el rescat de la concessió d'uns parquings que han resultat ser un negoci ruïnós. Un rescat (no compra) amb el qual l'empresa concessionària se'n va amb les mans plenes, en època de vaques flaques; mentre  l'ajuntament s'endeuta amb  13,2 milions d'euros (més interessos), quantitat que nuga els pressupostos municipals durant els propers 20 anys (com a mínim), bloqueja abordar altres projectes més necessaris, esgota l'erari públic fins l'extenuació i requerirà exprimir a impostos la ciutadania.

Quina bèstia parda hi ha amagada, en la foscor d'eixos parkigns deficitaris, que cal tapar-la amb un préstec milionari abans que obriga la boca? 

Pepa Guardiola