Ja fa uns quants anys en el poble de Xàbia vivim en un ai al cor. L'amenaça ve de fora, i tal volta també des de dins, en aquest poble. Sembla que la gent estiga dormida, o tal volta atacada de “meninfotisme”, que jo trobe que això és. Conselleria d'Infraestructures, només sembla que soles estiga eixa, i la “Direcció General de Ports”, –sembla que la de Medi Ambient no siga, no té res a dir, no compta, tal volta no existeix. Aquesta ens la podríem estalviar també –perquè pagar-li si que ho fem!
No podríem estalviar-nos alguns impostos en totes elles? Total, pera lo que aprofiten! Conselleria d'Infraestructures dona el vist i plau, ara a la “Remodelació”, abans era -¡què por!- l'ampliació del port de Xàbia. Jo ja no tinc clar lo que voldran fer. David contra Goliat?
Un port enclavat en quatre milles, en una xicoteta badia. Un projecte que no és “factible” en aquest entorn. El nostre poble no té ni la sort ni la “desgracia” de ser un port obert. Es un xicotet port en una petita badia, que mai podrà sostindre ni tal volta una “remodelació”.
En tot cas es deuria parlar d'una remodelació, sols per a les nostres barques de pesca, que també donen vida i economia al nostre poble. Cal deixar de costat els desitjos de Conselleria, malgrat que no és sols Conselleria. Hi ha moltes interessos molt allunyats del poble de Xàbia. Xàbia es un pastisset pels dels interessos creats.
Però el poble de Xàbia no es pot abaixar els pantalons, mirant cap al centre de la “Comunitat” y la seva “Conselleria”. És un sacrilegi el que es vol fer amb aquesta xicoteta badia. Les coses es fan on es poden fer, però no en aquest poble i la seva tancada badia. I ara dic més, al poble de Xàbia es farà allò que és de trellat. Trellat que no en té ni Conselleria, ni els seus corsaris amagats.
Ací a Xàbia ja tenim “Corte Inglés” obert 25 hores al dia i nou dies a la setmana, i ens sobra. Sols ens falta acabar les obres en tots els carrers del poble, arreglar l'embut de Duanes, optimitzar la zona de l'Arenal, arreglar els passeigs de L'avinguda Augusta, i mol més, i oblidar-se dels gran projectes de destrucció del Saladar.
Això és progrés. Després vindran altres i reals reivindicacions, com un centre de dia obert, un xicotet hospital, i molt més encara, i... que vixca el progrés! Tot això serà progrés! I no pa per avui i fam per a demà.
per Xelo Castell i Garcia
