el besuguet
   imprimir  enviar a un amigo   disminuir tamaño de letra aumentar tamaño de letra  


Besuguet, bessuquet, calet, besuc blanc, pagello bastardo, pageot acarné, bogue ravelle, bream... Pagellus acarne ( Risso, 1826 )

La família dels ESPÀRIDS inclou els gèneres Déntex, Sarpa, Boops, Spondyliosoma, Oblada, Diplodus, Sparus i Pagellus. Els Pagellus són el grup de cosins: el besuguet, el pagell i el panxano.

Cos fusiforme i comprimit, ben cobert d’escates rosades rogenques al llom i blanquinoses al ventre. Una sola aleta dorsal de radis durs davant i molls a la part darrera, aleta caudal bifurcada color carabassa, aletes pectorals llargues amb una taca fosca, característica del seu origen.

De jovenils viuen en xicotetes moles de peixos a prop de la costa, sobre els herbars d’alguer, sobre les roques litorals barrejats, sovint amb bogues i sorells, i s’alimenten de zooplàncton i organismes en suspensió. D’adults busquen mar fondal entre les 20 i les 40 braces, sobre substrats durs de grava, caspellar, olivera, lloses i pecis, sempre a prop del fons fins les 60 braces (100 metres).

La reproducció és “proteràndrica”, són hermafrodites, de joves són mascles i de majors femelles, fresant a l’estiu, de juny a setembre. Tenen una carn ferma i gustosa, excel·lent per rostir, com el solen menjar els mariners a bord.

S’el pesca amb els arts de tresmall, palangret, volantí i bou. És una de les espècies de peixos d’escata que formen “la saltà”: aquest nom respon a la moguda que fa el peix en general quan entren marejades de gregal i llevant en temps de tardor.

Després de la calma relativa de l’estiu en què els fons s’han omplit de sediment, de fanguet, la pols sedimentària, els primers temporals i marejades treuen els peixos dels amagatalls: els caus de les roques, alguers i bairassos del litoral.

Els vents del primer quadrant, el gregal i el llevant, produeixen unes grans ones que remenen el sediment i formen la “correntada de llevant”. Amb aquesta “mar blanca”, en tota la franja litoral, la major part del peix es desplaça fins una profunditat on la força dinàmica de les ones els afecta menys, i aprofiten per alimentar-se dels invertebrats del sediment que queden en suspensió.

por el Profesor Haddock

 

ver el artículo original (178 lecturas)

  imprimir imprimir  mostrar en pdf mostrar en pdf  enviar a un amigo enviar a un amigo
favoritos  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Noticias relacionadas