el passamar
   imprimir  enviar a un amigo   disminuir tamaño de letra aumentar tamaño de letra  

Passamar, platero, moixó del fons, peixet de rei, xaclet, zillar-arrai. Pez de plata, pejerrei, petite argentine, argentine, argentina, glasauge. Argentina sphyraena, Linnaeus 1758.

La família dels Argentínids la componen quatre gèneres: Argentina, Glossanodon, Nansenia i Microstoma. Els trets físics comuns són: coloració argentada amb escates brillants, cos més be allargassat fins els 20 cm màxims, musell apuntat i boca menuda, ganya ampla i banda argentada als costats.

El passamar és una espècie gregària, açò és, viu formant moles, com els moixons a la vora dels penya-segats, però en fondura, entre la plataforma continental (80 m) i el començament del talús (200 m). S’alimenta d’invertebrats bentònics i pelàgics (poliquets, mol·luscs i crustacis) i a la vegada és aliment d’espècies carnívores més grans com el lluç, la juriola, el rap i els escòmbrids de temporada com la cavalla, la tonyina i la bacora. Se’l pesca només amb l’art d’arrossegament, açò és “al bou”, acompanyant les espècies típiques de “la mitja mar”: lluç, rap, cavalla, veta, juriola, sepió, calamaret, rafets i randeres.

Pel tamany del passamar, que no aplega als 15 cm, i per la seua feblesa és convenient de cuinar-lo arrebossat i fregit. Gaudirem d’un peix de sabor intens i característic.

El platero

La familia de los Argentínidos la componen cuatro géneros, y sus rasgos físicos comunes son la coloración plateada con escamas brillantes, cuerpo más bien alargado de hasta 20cm, morro en punto y boca pequeña, agalla ancha y banda plateada en el costado.

El platero es una especie gregaria, que vive formando bancos en cierta profundidad, entre la plataforma continental (80m) y el comienzo del talud (200m). Se alimenta de invertebrados bentónicos y pelágicos como los moluscos y los crustáceos, así como de especies carnívoras más grandes como la merluza, la juriola, el rape, y a veces la caballa y el atún.

Sólo se pesca con el arte del arrastre, acompañando a especies típicas de la “media mar”. Por su tamaño, que no suele llegar a 15cm, y por su fragilidad es conveniente cocinarlo rebozado y frito. Disfrutaríamos de un pescado de sabor auténtico y característico.

por el Profesor Haddock

 

Ver artículo original (215 lecturas)

  imprimir imprimir  mostrar en pdf mostrar en pdf  enviar a un amigo enviar a un amigo
favoritos  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Noticias relacionadas