El nom científic en llatí és Epigonus Telescopus, i el va catalogar l’estudiós de zoologia Risso en 1810. Aquest peix es distribueix només a l’Atlàntic Nord, incloent les mars subsidiàries, Mediterrània i Mar Negre.
La forma cònica d’aquest peix li dóna el nom de “llargavistes”,”catalejo”i “telescopio”, a Andalusia, “mosca”, pels grans ulls verds “fosfós”. Es de color pardo, amb un cap molt gros ocupat quasi en la seua totalitat per dos ulls verds molt grans, la boca extensible i sense dents.
El seu hàbitat son els fons del llit del Canal d’Eivissa, en profunditats d’entre 700 i 900 metres. Naturalment, a eixe fons no aplega la llum del sol. Viu junt amb la gamba roja, el furó, la moixa, el rellotge, l’agullat i de vegades la negra, un tauró de fons molt gran carronyer de 3 metres i 400 kg. Els telescopis s’alimenten de plancton abisal, açò és, crustàcis, cefalòpodes i meduses molt xicotetas que viuen en suspensió a la columna d’aigua prop del fons. Els investigadors anomenen a esta zona “batipelàgica”.
La pesca de telescòpis és accidental per què l’espècie objectiu és la gamba roja, tot i això, el passat 1 de juny, una barca de bou de Xàbia va fer una gran captura d’aquestos peixos, en concret 93 caixes a una mitjana de 10 kg per caixa.
Les seues escates són grosses i fàcils d’afaitar. La seua carn és blanca i molt fina, comparable a l’orada o el llobarro, gens eixuta o fibrosa. Amb el cap i les ganyes es fa un bon caldo gelatinós d’alt valor protéic que serveix per afegir a l’arròs o a les creïlles.
El Profesor Haddock
