Sorell blanc, sorell negre i sorella. Tres espècies de Caràngids quasi idèntics amb hàbitats diferents.
Són peixos pelàgics, molt bons nedadors, carnívors, migrants, gregaris formant moles importants con les cavalles amb qui a vegades s'ajunten.
Trachurus mediterraneus (Steindachner, 1868), el sorell blanc, jurel i chicharro. Trachurus picturatus (Bowdich, 1825), el sorell negre, sorell fumat, jurel i chicharro. Caranx dentex (Schneider, 1801), la sorella.
En general tenen costums semblants, mengen plàncton des que néixen i passen a la fase larvària i fins que mesuren centímetres, després ja carnívors d'altres alevins, d'amploia i petits cefalòpodes.
El sorell blanc viu en àmbit pelàgic litoral sense aprofundir més de 40 braces(60-70 metres), de menut forma grans moles prop del fons. Els adults són reproductors en els mesos de primavera i estiu. S'hi pesca “al bou”-arrossegament- i “a la llum”- traïnya- prop dels penyassegats de la nostra comarca.
El sorell negre o fumat és d'àmbit pelàgic oceànic, açò és, viu més lluny de la costa i a més fondària, les moles d'alevins de sorellet negre a vegades invaeixen el talús i la plataforma continental desplaçant altres espècies de peix blau. S'hi pesca “al bou” per les 100 braces, “a la llum” a les badies i penyassegats del nord d'Eivissa, i amb hams al “bolantí”.
La sorella és una nova espècie vinguda de l'Atlàntic tropical, va començar a pescar-se a finals de la dècada de 1970. Les primeres sorelles es detectàren treballant amb les xàrcies soltes a la letxa i el bonítol, i per la seua similitut amb el sorell blanc, encara que més gran, se li va posar el nom en femení. Actualment l'hàbitat preferit de les sorelles són les roques litorals someres i en especial la Roca d'Oliva, al sud del Golf de València. S'hi pesca amb “ bonitoleres a pico” i “a la llum”.
Los jureles
Jurel blanco, jurel negro y sorella. Tres especias de Carángidos casi idénticos con hábitats diferentes.
Son peces pelágicos, muy buenos nadadores, carnívoros, migradores, gregarios formando bancos importantes con las caballas con las que a veces se juntan.
En general tienen costumbres semejantes, comen plancton desde que nacen y pasan a la fase larvaria hasta que miden centímetros, después se vuelven carnívoros de otros alevines de pescado azul y pequeños cefalópodos.
El jurel blanco vive en ámbito pelágico litoral sin ahondar más de 40 brazas (60-70 metros). Frecuentemente forma grandes bancos cerca del fondo. Los adultos son reproductores en los meses de primavera y verano. Se pesca al arrastre y al cerco en los acantilados de nuestra comarca.
El jurel negro es de ámbito pelágico oceánico, esto es, vive más lejos de la costa y a más profundidad, los bancos de alevines de sorellet negro a veces invaden el talud y la plataforma continental, desplazando otras especias de peces azules. Se pesca al arrastre alrededor de las 100 brazas, al cerco en las bahías y acantilados del norte de Ibiza, y con anzuelos al “bolantí”.
La sorella es una nueva especie venida del Atlántico tropical. Comenzó a pescarse a finales de la década de 1970. Las primeras sorellas se detectaron trabajando con las redes sueltas pescando letxa y el bonito, y por su similitud con el jurel blanco, aunque más grande, se le puso el nombre en femenino. Actualmente el hábitat preferido de las sorellas son las rocas litorales poco profundas, y en especial la Roca de Oliva, al sur del Golfo de Valencia. Se pesca con “bonitoleras a pico” y al cerco.
por el Profesor Haddock
