Galtiroig, galtaroig, llissa galta-roig, llissaura, mujol, mujola, galupe, lisa i corcón. Liza aurata, com la va classificar el naturalista Risso en 1810.
El galtiroig pertany a la família dels Mugílids, açò és, les llisses. Son peixos gregaris, van en moles, normalment de la mateixa talla tots, pelàgics costaners, naden sempre en superfície o prop del fons però sense fer-hi contacte. Son els peixos que podem vore nedant pel moll, en cales, canals i estuaris ja que s’alimenten de plàncton, algues verdes, invertebrats xicotets i detritus que filtren amb les branquispines, unes làmines fines de les ganyes. Estàn coberts d’escates grosses i viscoses, dors platejat sobre ventre blanc, cap pla i voluminós, cos allargat i musculós de secció ovalada, amb línies obscures longitudinals fins la cua ampla i escotada.
Li ve el nom de la taca daurada dels opercles, açò és, les galtes color carabassa. Tenen una carn molt delicada, greixosa i blanca. A vegades es confonen amb les altres tres espècies de llisses que el fan poc apreciat, malgrat ser una carn boníssima.
Es pesquen amb arts artesanals com el trasmall, la bonitolera, les soltes, i la llissera, un art d’encerclament especial ara en desús. La llissera pertany al grup d’arts d’encerclament primitius com l’agullera i la tarrafa. Se solia calar ben a prop de la costa penya-segada de la nostra comarca, després dels temporals quan la mar està blanca, i mirant el peix des de la proa del llaüt s’encerclava la mola amollant a mans l’art. Quan s’arribava a la boia del cap altra vegada s’amarrava a la proa i es començava a cobrar de les “cargaderes”, uns caps passats per les argolles de la rallinga del plom i la del suro per tal de tancar els tels per baix i per dalt. La llissera és l’únic art que va armat amb dues “cargaderes”. En estar la bossa feta i les argolles a coberta hi ha que cobrar d’ambdues bandes: des de proa i des de popa. Quan ja es a prop el matador, que és el tel del mig de fil més fort, hi ha que assocar el peix i salabrar-lo a la coberta. Al sentir-se acorralats els galtirojos salten, peguen bots fora de l’aigua per intentar escapar i molts ho aconsegueixen. Junt amb els galtirojos també anaven amolades salpes, oblades i palometes que feien una saltadissa i un bon escumeral.
La mujola
Son los peces que se ven alrededor de los muelles y en las calas. Son alargadas y ovaladas de sección, de color plata con vientre blanco y opérculo de color calabaza. Es un tipo de lisa, pero tiene una carne muy delicada, grasa y blanca. Es una carne muy buena, pero como se confunde con las otras lisas, es poco apreciada. Cuando se pesca y se sienten acorraladas, botan y muchas consiguen saltar al mar.
por el Profesor Haddock
