l’agulla
   imprimir  enviar a un amigo   disminuir tamaño de letra aumentar tamaño de letra  

Agulla, aülla, agüa, aguja, agulha, akula, aguglia, aiguillette, garpike, hornhecht. Belone belone gracilis, la va classificar Lowe en 1839.


La família dels Belònids inclou tres espècies quasi idèntiques: Belone belone, Belone svetovidovi i Tylosurus acus imperialis. Concretament l’agulla s’hi parteix en tres raçes: Belone belone belone per a la subespècie atlàntica, Belone belone euxini per a la subespècie de la Mar Negra i Belone belone gracilis per a la subespècie mediterrània que també habita al Golf de Biscaia, Illes Açores i Canàries i el Golf de Càdis, la que ens ocupa.

Els trets generals són: cos molt allargat, color blau verdós, ventre argentat i el característic musell de mandíbules primes i llargues. Les escates són menudes i blaves. La mesura de les agulles pescades en temporada és de dos pams encara que en individus vells pot arribar als tres pams. Són excel·lents nadadors i molt voraços. Formen moles menudes per acaçar l’amploia i els moixons de les vores del litoral, sempre en superfície saltant fora de l’aigua en perseguir les preses o en ser acaçades per les letxes.

És un peix de temporada de tardor, venint a les acaballes d’agost i desapareixent a primeries de desembre.

A la nostra comarca, La Marina, se la pesca per les cales i prop dels penya-segats amb l’art d’agullera; una xàrcia d’encerclament menuda amb el cóp al mig que es cala a la vista de la mola del peix. Per buscar-lo, el patró es posa a la proa del llaüt agarrat al caperol, va guaitant l’aigua i senyalant els rumbs amb el braç tal com va navegant. La mola de peix s’hi veu, o bé quan fuig o quan menja l’amploia, en eixe moment, sense perdre de vista el “refull”, el patró agarra el timó i mana calar.

Primer s’amolla el gall, que va afermat al puny i es va amollant a mà fins que aplega l’altre puny, encerclant la mola i buscant novament el gall del cap. Una vegada recollit el puny se “xorra” per dues mans: l’home de proa i el de popa van “xorrant” primer la carregadora, que tanca per baix les argolles del plom, i posteriorment els tels de les dues bandes. Una vegada el peix assocat a la banda es copeja a bord amb el salabre.

por el Profesor Haddock

 

Ver artículo original (226 visitas)

  imprimir imprimir  mostrar en pdf mostrar en pdf  enviar a un amigo enviar a un amigo
favoritos  del.icio.us  digg it!  meneame