Helicolenus dactylopterus dactyloterus (Delaroche, 1809). Gallineta, penegal, panagall, serrà imperial, castanyola, rascassó del fons, pollo, rockfish, blue mouth, rascasse de fond, scorfano di fondale, blaumaul.La família Escorpénids la componen 5 gèneres d’espècies: Sebastes, Helicolenus, Trachyscorpia, Pontinus i Scorpaena. Els trets comuns són: cos curt, arrodonit, fort, cap voluminós parcialment acuïrassat amb espines cefàliques, boca gran i obliqua, grans obertures branquials, una sola aleta dorsal escotada de radis durs, les dues aletes pectorals de radis molls, arrodonides i molt grans.
Carn molt ferma i absència de bufeta que fa que tots aquestos peixos visquen en contacte amb el fons.
En la gallineta, a més, destaquen dues taques fosques: una sobre l’opercle o ganya i l’altra a mitjan aleta dorsal. Interior de la boca negre, abdomen blanquinós i l’aleta caudal recta i a vegades bandes verticals clares a tot el cos.
Podem confondre fàcilment les gallinetes amb les rascasses i escorpes, les podem diferenciar pels apèndix cutanis del cap, uns lòbuls de pell que permeten mimetitzar-se als peixos sobre el fons, que no estan presents en les gallinetes.
Després de la freza, la reproducció, els ous són pelàgics i quan esdevenen en larves i alevins s’assenten al fons de la plataforma continental (60-100 metres), a mesura que creixen busquen el talús (100- 600 metres) ocupant tots els substrats possibles: fang, arena, caspellar, ramets, candelers de corall d’aigua freda, muralls i cons volcànics...
Es pesca amb hams, xàrcia, i especialment per les “barques de bou” que la inclouen amb les caixes de morralla acompanyant vetes, cabets, palaietes, rafets, rapets, malarmats i randeres. La pesca de gallinetes grosses (25 cm màxim) en un talús del fons determinat és un indicador biològic: ens fa saber als mariners que eixe fons no ha estat pescat de fa temps o que estem en una zona amb perills per als nostres aparells.
La gallineta
La familia de los Escorpénidos la componen 5 especies, cuyos rasgos comunes son un cuerpo corto, redondeado, fuerte, con cabeza voluminosa parcialmente acorazada y con espinas cefálicas, boca grande y oblicua, grandes aperturas branquiales, una única aleta dorsal escotada de radios duros, dos aletas pectorales con radios blandos, redondos y muy grandes. La carne es muy firme y la falta de vejiga natatoria indica que estos peces viven en el fondo.
En la gallineta, además destacan dos manchas oscuras, una sobre el opérculo y otra por la mitad de la aleta dorsal, además tiene el interior de la boca negro, abdomen blanquecino y aleta caudal recta y a veces bandas verticales claras por todo el cuerpo.
Es fácil confundir las gallinetas con las rascasas y escorpas, aunque se pueden diferenciar por los apéndices cutáneos de la cabeza que permite a estos mimetizarse con el fondo, pero que la gallineta carece.
Después de la reproducción, los huevos son pelágicos, pero se asientan en fondos de 60 a 100 metros cuando se convierten en larvas. A medida que crecen, buscan los taludes de 100 a 600m, ocupando todos los sustratos posibles.
Se pesca con anzuelo, jarcia, y especialmente mediante el arte del arrastre. Se incluye en las cajas de morralla, ya que su carne firme la hace ideal para caldos.
La pesca de gallinetas grandes (25cm máximo) en un determinado talud es un indicador biológico que permite saber a los marineros que ese fondo no ha sido pescado hace tiempo o que se está en una zona peligrosa para los aparejos.
por el Profesor Haddock
