Moranella, mòllera moranella, mòllera fosca, brótola negra, son els noms comuns entre la gent de mar a la Mediterrània occidental. El naturalista Risso la va classificar en 1810 amb el nom científic Mora moro.
Aquesta espècie forma part del gran grup dels Gadiformes en la família dels Eretmofórids, també nomenats Mórids. Per tant és parent del lluç, el bacallaret, la mòllera blanca, el furó, el caro, l’escolà, la bertorella i el gran bacallà de l’Atlàntic.
S’alimenta de peixos i invertebrats que viuen sobre el fang: gambosins, caranquets i mol·luscs. Presenta la gònada ouada al final de l’estiu i principi de tardor, com el furó, i fresa durant la tardor; el bacallaret ho fa 3 mesos més tard. De la seua anatomia es pot destacar el cap, poderós i dens, el fetge, voluminós i de color entre marró i verd oliva, molt ric en vitamina A i oli Omega-3, i les escates, grosses i dures amb una taqueta grisa que identifiquen la pell de la moranella.
El cos és allargat i prim en la cua, línia lateral ben dibuixada, boca gran amb una xicoteta barbeta sota el mentó, ganyes amples, dues aletes dorsals fosques, la primera curta i la segona llarga (com el lluç), aletes ventrals filiformes, aleta anal escotada amb aparença de tenir-ne dues i aleta caudal ben diferenciada i escotada.
La moranella és captura acompanyant on l’espècie objectiu és la gamba roja, per això els desembarcs mai superen les 3 ó 4 caixes per barca. De fet era un peix desconegut en les llotges de la nostra comarca fins 1991, en que les barques de bou de la gamba encetàren nous caladors, per fora dels habituals i a més profunditat.
Malgrat ser un peix blanc de carn ferma no és valorat degut a l’absència de captures la major part de l’any i fa que siga un desconegut a les places del mercat.
El gros de la població de moranelles viu en els talussos i el llit de la zona sud del Canal d’Eivissa. Entre les latituds 38º 50 N i 38º 25 N i les longituds 0º 38 E i 0º 48 E. Profunditats entre les 400 braces (740 m.) i les 540 braces (1000 m.).
por el Profesor Haddock
