Quatre espècies de peixets plans s'engloben amb els noms de palaia, peluda, randera, pelà, palà, serrandell, bruixa i llisèria.

Arnoglossus thori, Kyle 1913: peluda. Citharus linguatula, Linnaeus 1758: palaia. Lepidorhombus boseii, Risso 1810: randera. Lepidorhombus whiffiagonis, Walbaum 1792: bruixa.

L'orde dels peixos PLEURENECTIFORMES acull set famílies de característiques comunes: cos pla i comprimit, vida en contacte amb el fons i ambdós ulls al mateix costat. Són també mals nedadors ja que ho fan per ondulació del cos i aletes dorsal i anal que són llargues. Solen estar mig soterrats al sediment del fons amb els ulls fora guaitant presa de menjar. Per això prefereixen fons de fang o arena.

Als “bairassos” (zones d'alga i arena) podem descobrir les palaietes i els rémols als canals d'arena amb les ulleres de busseig mentre nedem, però requereix paciència i bon ull.

Encara que al trasmall també s'enmallen junt amb galeres, caragols punxosos i llenguados, les palaies i peludes s'hi pesquen amb l'art del bou acompanyant lluç, rata, veta, cabots, juriola, cavalla, sorell, moll, rémol, galera, carranc, rap i congret de platja.

por el Profesor Haddock

Ver artículo original (220 visitas)