Rajada vera, escrita, clavellada, puntxosa, caputxina, esmirallada, estrelada, romaguera, grisol, tacada, morruda, cardadora, pintada.
De las 23 especies de rayas clasificadas presentes al Océano Atlántico, 14 están también en Nuestra Mar. El Orden Rajiformes con la familia Rajidae es muy extensa como podemos comprobar: casi en todas las campañas de investigación oceánica se han descubierto nuevas especies de raya.
De les 23 espècies de rajades classificades presents a l'Oceà Atlàntic, 14 hi estan també a la Nostra Mar. L'Ordre Rajiformes amb la família Rajidae és ben extensa com podem comprovar: gairebé en totes les campanyes d'investigació oceànica s'han descobert noves espècies de rajada. Linnaeus en 1758, Lacepède en 1803, Donovan en 1808, Delaroche en 1809, Montagu en 1818, Couch en 1838, Fries en 1839, Muler i Henle en 1841, Lafont en 1873, Collett en 1879, Lütken en 1888, Fowler en 1910, Jensen en 1914, Regan en 1923, Bougis en 1959, Garrick en 1961, Foster en 1967. Sense comptar les últimes campanyes desenvolupades en mar fondal que es publicaran prompte i de ben segur que aportaran alguna espècie nova de rajada.
El cos és romboïdal i deprimit, a un extrem el musell en punta i a l'altre l'apèndix de la cua, la coloració ventral blanca per a totes les espècies, i la dorsal bruna amb els dibuixos corresponents de cada espècie: un òcul fosc vorejat de daurat al centre de cada ala pectoral en la rajada de miralls; puntets oscurs i daurats com brillants en la rajada estrelada; ratlles i signes negres semblant algun tipus d'ortografia en la rajada escrita; espines dèrmiques prominents en la rajada clavellada; musell cònic en la rajada caputxina...
Totes les rajades són demersals, açò és, que viuen en contacte amb el fons, bé mig soterrades a l'arena o al fang esperant mimetitzades, o furgant el sediment en busca d'aliment: crustàcis, peixos i mol·luscs. Ocupen tots els hàbitats des de la vora fins el limit de la plataforma continental: a l'entinar de l'alguer, en platja, als bairassos, en roca i farallons, al fang de les 40 braces, als fons de “canyamissa” de les 70 braces fins la caiguda del talús en les 100 braces (180 metres aproximadament).
Com tots els peixos cartilaginosos, els mascles tenen dos penis i per reproduir-se practiquen el coit. Les femelles ponen al llarg de l'estiu i tardor fins 100 càpsules que resten engantxades al fons madurant fins als 6 mesos en què nàixen les rajadetes.
Són de creixement lent i maduresa sexual relativament tardana, i per això són vulnerables i més sensibles a la sobrepesca: la població de rajades i mussoles ens indiquen el grau d'explotació d'un fons.
Tal vegada fóra bo coordinar la protecció d'una part dels fons del litoral i de la plataforma per preservar la biodiversitat en les roques submarines amb Àrees Marines Protegides que actuarien de reserves permanents i productores de recursos ecològics i pesquers molt importants.
Ben a prop nostre, a aigües de La Marina, hi ha la que abans fou mítica pels seus recursos: la Roca dels Felius. Actualment tots els recursos pesquers d'aquesta roca no apleguen al 5 % dels que hi havia en 1960. L'arrossegament sobre les lloses planes i les xàrcies fixes han arrasat el coral·lígen, colònies coral·lines nomenades "candelers" i “caspellar” pels mariners, que actuen d'amagatall als alevins de peixos i crustàceus de roca com: la llagosta , el llamàntol, l'escorpa, el pagre i els meros.
La Raya
De las 23 especies de rayas clasificadas presentes al Océano Atlántico, 14 están también en el Marenostrum. El cuerpo es romboidal y plano, a un extremo el morro en punta y al otro el apéndice de la cola, la coloración ventral blanca es común en todas las especies, y la dorsal marrón con los dibujos correspondientes de cada especie: un círculo oscuro bordeado de dorado en el centro de cada ala pectoral en la raya de espejos; puntitos oscuros y dorados brillantes en la raya estrellada; rayas y signos negros semejante a algún tipo de ortografía en la raya escrita; espinas dérmicas prominentes en la raya clavellada; morro cónico en la raya capuchina...
Todas las rayas son demersals, esto es, que viven contacto con lo fondo, bien medio enterradas en la arena o en el fango esperando mimetizadas, o hurgando el sedimento en búsqueda de alimento: crustáceos, peces y moluscos. Ocupan todos los hábitats desde el borde hasta el límite de la plataforma continental: entre las algas, en playa, en las roca y farallones, en el fango a 40 brazas, en el fondo de “canyamissa” a 70 brazas, hasta la caída del talud a 100 brazas (180 metros aproximadamente).
Como todos los peces cartilaginosos, los machos tienen dos penes y para reproducirse practican el coito. Las hembras ovan a lo largo del verano y otoño hasta 100 cápsulas que quedan enganchadas al fondo, madurando hasta los 6 meses en los que nacen las rayitas.
Son de crecimiento lento y madurez sexual relativamente tardía, y por eso son vulnerables y más sensibles a la sobrepesca: la población de rayas y mustelas nos indican el grado de explotación de un fondo.
Tal vez sería una buena idea coordinar la protección de una parte del fondo del litoral y de la plataforma, para preservar la biodiversidad en las rocas submarinas, con Áreas Marines Protegidas, que actuarían de reservas permanentes y productoras de recursos ecológicos y pesqueros muy importantes.
Cerca de nosotros, en aguas de la Marina, está la que antes fue mítica por sus recursos: la Roca de los Felius. Actualmente todos los recursos pesqueros de esta roca no llegan al 5 % de los que había en 1960. El arrastre sobre las losas llanas y las redes fijas han arrasado el coralígeno, colonias coralinas llamadas "acandeleros" y “caspellar” por los marineros, que actúan de escondrijo a los alevines de peces y crustáceos de roca como: la langosta , el bogavante, la escorpa, el pagro y los meros.
por el Profesor Haddock
