Lichia amia (Linnaeus, 1758). Serviola, letxola, palomida, colomina, palometó, palometón. Tots aquestos noms defineixen aquest gran peix nedador, molt voraç i pelàgic de litoral.
Espècie que pertany a la família dels CARANGIDS i al gènere de les PALOMETES: la família dels peixos pelàgics de litoral – ràpits i molt bons nedadors – poderosos, carnívors i molt voraços, gregaris –que es reuneixen en moles menudes –.
La coloració en general és platejada, més foscos al dors i quasi blancs al ventre, cos fusiforme més o menys alt i comprimit, escates petites i poc visibles i la línia sensorial lateral arquejada en la part anterior.
Solen entrar a la tardor com altres espècies pelàgiques de litoral lligades a l'aparició de les moles d'agulla – de la qual en gran part s'alimenten-, per això es pesquen al “curri” i donen molta guerra en cobrar-les. Els professionals les pesquen amb xàrcies fixes calades, perpendiculars als penya-segats: bonyitolera i moruna.
El palometón
Lichia amia (Linnaeus, 1758). Serviola, letxola, palomida, colomina, palometó, palometón. Todos estos nombres definen este grande pez nadador, muy voraz y pelágico de litoral.
Esta especie pertenece a la familia de los CARANGIDOS y al género de las PALOMETAS: la familia de los peces pelágicos de litoral – rápidos y muy buenos nadadores–, poderosos, carnívoros y muy voraces, y gregarios –que se reúnen en bancos pequeños.
La coloración en general es plateada, más oscuros al dorso y con el vientre casi blanco, cuerpo fusiforme más o menos alto y comprimido, escamas pequeñas y poco visibles y la línea sensorial lateral arqueada en la parte anterior. Suelen entrar en otoño, como otras especias pelágicas de litoral, ligadas a la aparición de los bancos de aguja – de los que en grande parte se alimentan. Por eso se pescan al “curry” y dan mucha guerra al cobrarlas.
Los profesionales las pescan con redes fijas con caladuras, que se colocan perpendiculares a los acantilados: la bonyitolera y la moruna.
por el Profesor Haddock
