La Asociación Xàbia Viva organizó una excursión a las Planas para visitar los molinos y leer un manifiesto demandando su protección y rehabilitación.

Xàbia festeja a su patrón, San Sebastián. Hoy, bien temprano, el volteo de campanas anunciaba la celebración, y a media mañana la Comisión de Fiestas recorría las calles del Centro Histórico para visitar las dos capillas que tiene el santo, en la calle que lleva su nombre y en la calle Mayor.

En este año 2009 que ya toca su fin, y en este momento que llamamos de crisis, se cumplen 40 años de la edición de la que fue la primera guía turística de Xàbia, en otro momento muy alejado de la situación actual, el del gran desarrollismo turístico de los 60.

El riu rau és una construcció característica de l'arquitectura de diverses comarques del País Valencià, sobretot a la Marina Alta, que té la funció principal de proporcionar aixopluc als canyissos amb pansa mentre plou o fa humitat.

En els procediments de conservació del vestit tornen a aparèixer dues de les bases econòmiques del sistema tradicional: el reciclat i la conservació de les matèries primeres elaborades (tela, llana), pràctiques i hàbits justificats per la dificultat del transport i per l'escassa producció. I qui sap si això podria també explicar en part per què les modes indumentàries canviaven tan lentament.

El darrer conjunt de serveis tradicionals que considerem ací és el que tenia relació amb la conservació i cura de l'aspecte físic de les persones i de la roba. Conservació que vol dir manteniment dintre unes normes més o menys definides, d'ordre, de neteja, de salut: per a mantindre en ordre el cos i el vestit (en el pròxim capítol parlarem de la roba) d'acord amb els criteris estètics  o sanitaris dominants, també hi havia uns professionals específics, estables o ambulants.

Xàtiva i Concentaina foren les primeres ciutats d'Europa en produir paper de draps vells. Fabricació aquesta aportada pels àrabs, i el punt de partida de l'anomenada ruta del paper que, des d'aquells centres, progressà lentament cap a Catalunya i Europa: primer per Banyeres i Ontinyent, després cap al nord per Bunyol i Capellades.

Els oficis existents entorn al treball dels metalls foren també nombradissims, i es trobaven associats en cinc gremis diferents: argenters, armers, calderers, ferrers i manyans.

El segle XVII va suposar l'època d'esplendor de la indústria del vidre valencià. Segons dades de TOMAS RICORD, a les darreries d'aquest segle hi havia a tot el llarg del país sis obradors de vidre, on treballaven uns cinquanta operaris, amb una producció de dues mil cent peces. Dits obradors es localitzaven a les ciutats d'Alacant i València, a Salines, L'Olleria i Alzira, i la seua producció s'exportava fonamentalment a Castella i Aragó.

Utilitzem aquest concepte genèric per a designar totes aquelles indústries que usaven el fang com a matèria primera per tal de fabricar els objectes més diversos: des de rajoles i teules, necessàries per a la construcció, fins a les gerres, llibrells, olles i escudelles d’ús quotidià i domèstic; inclou també els taulellets o rajoles envernissades, terrissa fina i la porcellana.

Parlar del mobiliari tradicional és quasi una aventura. És molt poca la informació pel que fa a mobles populars. En general, no ens ha quedat cap descripció de mobiliari que omplia les entrades, les cuines i els dormitoris. Tot ha passat desapercebut als ulls d’erudits locals, viatgers i investigadors. Possiblement la causa d’aquest oblit ha estat la senzillesa i la pobresa que d’ordinari presentaven uns i altres elements.

El treball de l’espart, encara que sembla ser privatiu dels secans meridionals, va estar prou generalitzat a la majoria de pobles del País com una ocupació subsidiària del camperolat, especialment quan el mal oratge interrompia els treballs agrícoles.

El segle XIX fou una època de canvis profunds en la societat. Acabaran ara els temps del domini senyorial i s'inagurarà un nou període marcat per l'ascens i el poder de la burgesia. Nous corrents socials i polítics qüestionaran el model de la societat tradicional.

La Asociación Riuraus Vius celebró su tercer aniversario reconociendo los esfuerzos de la Asociación de Vecinos de Jesús Pobre y de la familia Cortina Orts por la recuperación de este elemento arquitectónico distintivo de la Comunidad Valenciana.

La importància que la religió ha tingut  -i que encara té- sobre la vida dels pobles és ben palesa. Suport ideològic de la societat tradicional, tot el seu món de creences, devocions i rituals ha estat plasmat en un riquíssim patrimoni artístic que podem descobrir "un poc" per tot arreu.

La terrisseria és l'art de fabricar atuells de fang. Aquest es treballa en un torn fins donar-li la forma desitjada; els objectes així fabricats s'exposen després a la intempèrie per a que l'aire i el sol els assequen i, finalment, s'introdueixen en forns especials on es couen.

La quinta la Brega ha editado un librito para conmemorar sus 65 años y en el que se recopilan datos y anécdotas de cómo era la Xàbia de su infancia hasta que fueron quintos con 21 años en 1965.

En el año 1984, los quintos fueron al ayuntamiento a medirse, como era tradicional para la mayoría de los varones que habían nacido 19 años antes. Cuando le tocaba el turno a los últimos, el alcalde de entonces, Enrique Bas Espinós, les avisó que ese año no habría comisión de fiestas porque las personas encargadas hasta entonces estaban ya cansadas de organizarlas.

Éste es un artículo para entusiastas de los muebles, para aquellos que comparten nuestra afición por las piezas, antiguas o usadas, en buen estado de conservación, y quienes desean progresar en los incomparables atractivos que ofrece el trabajo de restauración. Los conocimientos que compartimos con usted en técnicas de restauración se inspiran, en parte, en la experiencia obtenida durante la realización de cada trabajo, y de cursos profesionales de restauración.

Setè mes de l’any que es caracteritza, com el mes anterior, per pitjar el sol de valent, i tant sí com no, una calda aclaparadora, atiada pel ponent i pel xaloc, predomina a totes bandes.

Como penitencia por el error cometido en el pasado número, al señalar que el patrón de Xàbia era San Antonio –¿en qué estaría pensando?-, en vez de San Sebastián, hemos intentado recabar información sobre el verdadero patrón de la villa…. Tarea ésta nada fácil, ya que allá por 1856 se comenzó a celebrar la festividad del Nazareno, por considerarse que el Cristo había liberado a la población de la “cólera morbo asiático” dos años antes, relegando al santo mártir a un segundo plano.

Per això hom dius als Antonis, amb segones: “Sant Antoni és el patró dels animals”…

El seu tret personal: “Sant Antoni sempre va amb les barbes blanques”. El seu amic inseparable: “Sant Antoni de gener té un porquet, que ni beu ni menja i està grosset”. De tant en tant feien ús de l’humor: “Sant Antoni del Porquet va fer un miracle a Cella: va caure una vella al riu, i si no la trauen, s’ofega”.

Al voltant de la indumentària sempre ha existit un moviment i una activitat socioeconòmica que mostra la forma de viure i d'entendre el món de cadascuna de les èpoques a les que pertany. Cada peça de roba que ens arriba a les nostres mans, porta com una mena d'etiqueta amb una descripció de qui fou el seu posseïdor, les mans que l'elaboraren, quina fou la seua funció i en quin moment fou utilitzada.

Los tradijocs, “juegos al aire libre”, “juegos de toda la vida”, “juegos de la calle”, son un evento organizado por la Marina, que nació en 1998 en Pedreguer.

El passat dia nou de Maig, es va celebrar la inauguració de “L'escola d'ahir”, que va estar instal·lada aquesta vegada en l'I.E.S nº1 de Xàbia. Aquesta exposició acull un espai on està reconstruïda la tipologia d'escola dels anys cinquanta, i on està decorada amb un gran conjunt de llibres i material didàctic en general, que si bé pertanyen a un temps passat, i per tant queden molt lluny de l'ensenyament d'ara, encara avui pot fer refrescar la memòria a no poques persones. En aquell temps, els nostres majors anaven a escola a dependre la lletra.

Els dies 1,2 i 3 d’octubre de 1957 van començar moments de pànic que encara els recordem. El dia 2 especialment, va ocórrer una gran i forta tempesta a Xàbia. Diuen que hi havia un vent molt fort i dur i el cel estava ben cobert de pluja, quasi no hi havia visibilitat.

Hoy en día podemos decir que el turismo ha marcado tanto a Xàbia que prácticamente ya forma parte de su historia, y con él, los logotipos y slogans que se han usado a lo largo del tiempo.

Podría decirse que el turismo en Xàbia empezó antes de lo que pensamos. Quizás suene extraño datar su primer antecedente en la época romana pero, si nos detenemos unos momentos en el tema, veremos que no resulta tan exagerado. Aunque los romanos vivían mayoritariamente en ciudades, hay que tener en cuenta que los ciudadanos de clase más alta, como patricios, senadores o generales militares, acostumbraban a construirse lo que se llama una villa rusticae.

A mitjans del segle XIX, el paisatge urbà del barri de la Duana estava definit pels magatzems de pansa i les humils cases dels pescadors que havien estat bastides al redós del desaparegut Castell de Sant Jordi –on ara hi és la Casa del Pescador-. Cap al sud-oest, els nous carrers de Triana i Sevilla, separats del port per la desembocadura del riu Gorgos, anaven allargant-se paral·lels a la costa.

Les pesqueres eren com una mena de “plataformes” situades a les parts baixes dels penya-segats, on la intenció era que estigueren instal·lades en els llocs més inaccessibles, per tal que foren llocs poc explotats per les barques de pesca. Per tant van haver d'aplicar-se nous enginys com el canyís, per poder tindre una mena de base des d'on poder practicar aquesta art de pesca tant intens, arriscat i bonic.

El diumenge 26 de novembre s'hi va celebrar la tornada a la mar del llaüt “Sonsoles”. Fa cinc mesos, des que va acabar el rodatge “Cartas de Sorolla” junt amb la resta de llaüts de l'Associació, que ha estat al sec per fer-li feines de manteniment, de pintura i mecànica. També s'esperava poder batejar el nou bot de Leonor Maestre, construït en fusta en una drassana d'Àguilas (Múrcia), però circumstàncies adverses ho impediren, i s'ajornarà el bateig per fer-lo coincidir en “Les calmes de gener”, la propera activitat de l'Associació i la primera de 2007.

El cultiu de la vinya de moscatell i l'elaboració de la pansa han estat activitats tradicionals de la comarca de La Marina. El raïm de gironet, de marsequera, de monastrell, etc., tenen com destí la vinificació, mentre que el moscatell s'utilitza com raïm de taula i també per a fer pansa. Les construccions rurals característiques de la zona, els rius-raus, han estat concebudes en funció de l'elaboració de la pansa.